Per Nadal de l´any 2000 es presentava a Sant Cugat del Vallès, Sala Capitulardel Monestir, un espectacle dramàtico-musical on s´escenifica un fet real ocorregut la nit de Nadal de l´any 1350. Hi participen un grup nombrós d´actrius i d´actors, amb les figures principals del drama: l´Abad Biure, assassinat en plena Missa del Gall per un  controvertit Berenguer de Saltells. En representar per primera vegada, i a tocar del lloc del crim, el fet històric generador de gran nombre de llegendes, no hi havia cap intenció de repetir les representacions, com s´ha fet fins ara, quatre o cinc vegades cada període nadalenc, any darrere any… Avui, alguns dels amics que han aconseguit –m´agrada comptartir-ho- que les representacions hagin assolit ja una tradició que es consolida, m´expliquen que les d´enguany han  obtingut també un gran èxit.  He començat parlant d´actrius i d´actors; i entre aquests darrers cal comptar-hi els frares, que simboliltzen diferents tarannàs, pors o inclinacions més o menys artístiques (sempre en el marc respectuós que l´autor de la ficció escènica, l´amic Jaumà, sap donar-li). I les actrius entre la gent del poble, homes, dones i criatures, un  cor a semblança i  manera dels cors de tragèdia grega, pobres, afamats, apallissats per la vida, que canten, viuen i glosen l´entorn d´un  assassinat que llavors, com ara, dat i debatut sempre afecta als que no són ni abads ni nobles: només poble ras. Tinc uns llibres damunt la tala i m´agafen  ganes de tornar a parlar del crim i del “negre” que, en definitiva, es va carregar els neulers de la negra culpa. Tenim  un any per davant: el del desè aniversari. “Ja comença!”

 

                                                                                                                              martiolaya