Joan Amades tenia allò que se´n diu mala premsa en ambients intel.·lectuals Tot plegat, suposo,  perquè era  autodidacta i la seva feinada ingent de recopilador del folklore català no anava més enllà, dèien,  de la “tafaneria d´un drapaire de papers”. Conec la persona que m´ho va dir i per això ho poso entre cometes. No és aquest l´espai per a fer ni tan  sols un intent de síntesi biogràfica. Amades va morir als 69 anys l´any 1959 i tenia gent abnegada al seu costat que fins i tot després de mort van classificar i publicar molts dels continguts d´aquells papers. Amades, llevat d´alguns comentaris aclaridors, ni inventava res ni aprofundia gaire. Buscava, això sí, amb avidesa, cançons, dances, llegendes, sobre tot furgant en el record de persones de tota condició. “El drapaire dels papers!”. A ell es deuen reculls de refranys, cançoners, rondallística…(Edit. Selecta. Col. Perenne) i el fantàstic “Costumari Català”, cinc volums explicant “el curs de l´any”i que tinc a mà (Salvat Editores, S.A.). Per tancar aquesta glosa, jo també copiaré alguna cosa d´allò que l´Amades té recopilat pèl que fa al dia d´avui, 31 de gener:

 

   “És sant Pere Nolasc i diu que nascut en terres de França fou mestre del Rei Jaume I a qui va acompanyar des de Montpeller a Catalunya… » Sant molt visitat per la Mare de Déu, aquesta fou una « Mercè » en glòria i honor de la mercè que els havia dispensat la Mare de Déu. I d´aquí vé allò del nom de la Festa Major de Barcelona. Vet-ho aquí!

 

                                                                                                                           martiolaya