Glosava no fa gaires díes el programa que va interpretar l´Orfeó Català en el seu primer concert oficial, l´any 1892. I m´aturava, amb cusiositat, en un “Himne a Catalunya” d´un mestre que en el programa figura amb un modest “G. Robles” i que era, amb nomia sencera, el mestre Josep Garcia Robles, membre de l´entorn de músics amics de Lluís Millet i Pagès, com Gay i Lapeyra, que figuren també en el programa. El algun lloc vaig llegir que l´esmentat himne  (“a solo y coro ab acompanyament de corda, piano i armonium, lletra de J. Riera y Bertran) era “un himne a la bandera catalana”. És ciuriós, però llevat de la notícia de l´estrena, sembla que no s´ha escrit res sobre l´himne que m´ocupa. L´estrena, el dia 11 d´octubre de 1896 de l´himne de l´Orfeó, dedicat a la senyera, a la Basílica de Montserrat, segurament el va fer oblidar per sempre més. Val a dir que el mestre Lluís Millet s´hi va lluïr musicant el poema de Joan Maragall. (En el llibre sobre el Centenari de l´Orfeó Català de Pere Artís i Benach i  Lluís Millet i Lordas, un dels dos escriu: ”Les circumstàncies dels temps posteriors propiciaren que “El cant de la senyera” assumís un  paper de suplència que,d´altra banda, honora l´entitat…”)Tanmateix, aquelles “circumstàncies” van aconseguir silenciar tantes coses!.. A mi m´agradaria que l´any 2010 ens propiciés l´oportunitat d´escoltar l´himne, de vida tan efímera,  d´en Josep Garcia Robles.

 

                                                                                                                              martiolaya