No fa masses setmanes vaig parlar de les Administracions (és a dir, no sols de la Generalitat, sinó també Ajuntaments i d´altres) que utilitzen el sistema de la informació externa, tècnica, o suposadament “facultativa”,  assumptes propis de la seva Conselleria, Consistori, negociat, departament o capelleta… Vaig de dret a senyalar els pecats pùnyents amb el dit del ciutadà càndid que a cada legislatura vota amb menys il·lusió.  Ara, amb l´Internet, ho pots saber tot. I si vius convençut de que la perfecció no existeix, la informació que pots rebre del “google”, de la tele, de la ràdio i dels diaris, instintivament la passes com a mínim pel sedàs de la circumspecció; i com a màxim et mossegues la llengua per a no exclamar: “quin morro!”. Es veu que la Fiscalia del Tribunal Superior de Catalunya “està investigant informes…de set Conselleries de la Generalitat…després de les denúncies presentades…” (ho he copiat d´un article en un diari). Per anar al grà; es veu que hi ha 1583 informes interdits que ens han costat, a tota la colla d´ingenüs ciutadans-comparses, un  bon picotot d´eurus: 32 milions. Les crisis hauríen de servir per a fer neteja de mantes i deixar de subministrar fulles de morera als cucs de seda de les Administracions.  Deixant ben clar que hi ha i sempre hi ha hagut, a les Administracions i a tot arreu, gent que fan  de la seva feina un  apostolat. ¨Potser més i tot que dels altres.

 

                                                                                                                           martiolaya