Tretze són tretze. El dia 13 de gener la glosa es titulava talment com he deixat escrit. Ni número de la sort ni número malastruc. Senzillament, en el meu barri santcugatenc hi ha tretze carrers amb nom de poetes i m´agrada repetir-ho. I he pensat que el dia 13 de cada mes el dedicaré a un  d´aquells poetes. Ja vaig parlar d´Alcover i seguint rigorós ordre alfabètic avui toca Bonaventura-Carles Aribau (Barcelona 1798/1862). Es considerat l´iniciador de la Renaixença pel seu poema “La Pàtria”. Heus ací una estrofa, no pas de les més abrandades:

 

                                     Què val que m´haja tret una enganyosa sort

                                     A veure de més prop les torres de Castella,

                                     Si el cant del trobador no sent la mia orella

                                     Ni desperta en mon pit un generós record?,

                                        

 

   No us sona un a mica a l´emigrant verdaguerià? Aribau era economnista. A 28 anys va anar a treballar a Madrid per compte d´un  financer català (de fet, “la Pàtria” era com una felicitació nadalenca dedicada al seu patró9. A la Cort, va fer periodisme i en el transcurs d´alguns anys va ostentar sengles direccions generals en Ministeris de Madrid (Tresor, Arancels i Aduanes, Patrimoni…) Va morir a Barcelona als 64 anys ”a la misèria i desenganyat”. La ciiutat on va néixer i Sant Cugat, li dedicàren un  carrer.Jo una glosa, tan  minsa, que hi hauré de tornar.

 

                                                                                                                        martiolaya