En l´imaginari col·lectiu, castells, palaus i abadíes estan envoltats de grandesa i de personatges que poden passar del rei del nas vermell, a la princesa del pèsol… De molts d´aquests bens reials només en queden quatre pedres.  Però,  ben conservats, ha de ser un plaer poder-los disfrutar. Penso que moltes famílies deuen haver fet moltes despeses i sacrificis per mantenir un  patrimoni tan valuós, fent obres de manteniment o de millora. D´altres, deuen anar tirant de la rifeta mentre el predi cau de vell…Com que cada família es sap la seva història i coneix forats i goteres d´allò que van comprar o heretar, més val no generalitzar. Ara, pel que es veu, la cosa es belluga i sembla que els veïns d´Horta podran fruir d´una finca emblemàtica que fa anys estava en  plet. Per un preu enraonat. I es v eu que hi ha castells en venda. Jo n´he visitat algun, habitat o no. Sant Benet de Bages, sense ser castell, te una abadia que ho sembla; aquella que compraren la família Casas Carbó per a fer-ne residència. Nosaltres vam casar la filla petita a Torrella de Montgrí; oficià la cerimònia el jutge de pau, que no era altre que el meu amic director llavors de la Cobla Montgrins, i després dinàrem, nuvis, família, el jutge i altres amics, a la sala noble del Castell de Peratallada. La noia i el seu marit, són feliços i mengen  anissos . Les dues nenes que tenen, les nétes petites del  lot que tenim, semblen dues princeses anant al cole amb barret de llana, mitjons gruixuts i la lliçó ben apresa.

 

                                                                                                                          martiolaya