…Hernández, Goytisolo, Blas de Otero, Cernuda, Gil de Biedma, Valverde i molts més, constituíen l´antologia de poetes castellans que havíen de recitar, el dia 15 de febrer i al Casal de Cultura de Valldoreix, l´Emília Serrano i l´Eduard Araujo. (L´Emília, per problemes de salut en familiars propers, va haver de renunciar a la seva part en el recital, que assumí l´amic Araujo. Els que admirem l´Emília, tan quan diu en català com en el seu castellà de  naixença,  sabem com  hauria brodat els ´poemes que havia de recitar. Amb el desig sincer de millora del seu estat d´ànim,  empenyoro el compromísis, i també l´esperança, de sentir-la ben aviat, encara que sigui fora de programa). Daniel Turró va executar una sentida ambientació musical i Jaume Rodríguez va presentar, amb comentaris adients i atinades consideracions històriques, un recital extraordinari. Això,que formalment no passa d´una recensió periodistica, vol anar a parar a l´expressió de que la poesia no te bàndols, ni fronteres, ni idiomes (oidà, si podés entendre Chaucer dit en anglès, Goethe en alemany!..), Vull posar el colofó d´un fragment de poema de Leon Felipe recitat en el transcurs de la vetllada.  Dirigit-se  a Franco, diu:

 

“Tuya es la hacienda,/ la casa,/el caballo/ y la pistola./ Mía es la voz antígua de la tierra. / Tu te quedas con todo / y me dejas desnudo y errante por el mundo…/mas yo te dejo mudo./ Mudo!/¿Y como vas a recoger el trigo/ y a alimentar el fuego / si yo me llevo la canción?”.

 

                                                                                                         martiolaya