No m´agrada, per sistema, fer prenguntes als conferenciants. I menys encara que la prengunta es transformi en nova conferència de trascantó. M´agrada escoltar, aprendre en la majoria dels casos i, si no estic d´acord en alguna cosa m´ho guardo per a mi i si convé quan arribo a casa m´informo millor o telefono a algun amic entès per tal de sortir de dubtes. Quan els conferenciants són amics, em ve més de gust col·laborar en el col·loqui distès amb alguna pregunta que pugui propìciar una resposta d´interès general. Del record d´una conferència de fa pocs mesos i d´una de la setmana passada (de dos Joseps Maríes!) n´he tret dues conclusions: la premsa, tota, es mou ara, i es movia l´any 36, pels calers o per la por. No hi ha diaris d´un color determinat; cal  fer la gara-gara a qui paga subvencions, per molt que al diari li hangin encolomat l´etiqueta de ser contrari a l´ideari dels que en aquell moment tallen el bacallà. (Diuen que això també passa a la nostra TV3, en procés d´arrencament de crosta de viu en viu…) I els diaris del 36 a Barcelona, que en sortíen una trentena, van tenir por a les represàlies de gent incontrolada que no respectaren propietats ni vides, i silenciaren o minimitzaren els fets. Perquè el periodista Josep M. Planas fou assassinat el 26 d´agost. Joaquim Ventalló, director de “L´Humanitat”, s´hagué d´exiliar a França. I el poeta i conseller Gassol ho feu el mes d´ocubre… Molts cops, en les respostes dels conferenciants hi pots trobar allò que busques i arribar al cap del carrer.

 

                                                                                                                           martiolaya