Tanmateix, més que l´enjòlit del qual avisava ahir, podria semblar una pro-vocació: ¡on s´és vist penjar en un bloc d´un lloc web de fer forrolla un verset dedicat a una pruna! Però els dos espais esborrats per la censura militar en una pàgina del butlletí d´una entitat de barri ho podríen justificar. I més casos tan puerils com aquest. I és que arran de preguntar a un amic de Terrassa per Iu Pons, que hi va morir l´any 1959, i de conversa anterior amb un altre amic de Sabadell que mentre parlàvem espiava el google, vaig saber que el poeta era ben conegut a la seva Terrassa adoptiva i homenatjat l´any 2007. L´amic d´Egara que edita llibres com els que després evocaré, em va fer una prengunta: “…i de què vé el teu interès per un  poeta de Terrassa?” La resposta és clara i senzilla: “·perquè Iu Pons  va néixer a Sants, on el recordem tres o quatre persones i encara a través de la seva poesia de joventut. I vaig conèixer l´any de la seva mort, ara,  buidant continguts d´una revista del barri que es deia “Revista SANTS”(anys 5O i 6O). Escric això amb dos llibres de poesia damunt la taula, editats per la Fundació Torre del Palau, sota la direcció del meu amic: una selecció poètica de Francesc Palet i “Cançons del navengant”, de Ramon Rius i Mosoll. De la mateixa editorial és el llibre “Nadal tacat de sang” de Salvador Cardús i Florensa i un  de meu amb  la “Història del teatre per a nois i noies a Catalunya”. Gairebé que el santcugatenc novell sent enveja de Terrassa. No per ser bisbat, no; per la mà de llibres que edita.

 

                                                                                                                           martiolaya