Avui és dia 26 i demà passat final de mes. Febrer és el més curt de l´any i també el de més disbauxa. Es disfressa de carnaval tan si toca com si no i s´afegeix un dia cada quatre anys per una raó d´uns comptes astronòmics que, ben sumats, fan les 24 hores d´afegitó. Hi ha gent que hi neix, aquest dia, i la gresca és assegurada: presumeixen de celebrar l´aniversari cada quatre anys. S´hi va trobar Josep M. Folch i Torres, nascut a Barcelona el 29 de febrer de 1880 quan  s´esqueia el tercer diumenge de quaresma. Es podria pensar que a què bé filar tan prim! Però l´altra dia, a Sant Cugat, algú encara va dexar anar públicament allò de la “literatura ensucrada de Folch i Torres” sense puntualitzar quin dels cinc germans ni recordar, o potser saber, que el jove escriptor Josep M. Folch i Torres va estar a la ratlla de tres anys exiliat a França per raó d´uns articles abrandats publicats en una revisa que es deia “La Tralla” i quan ja havia publicat amb èxit obres de fort contingut social. No m´embranco en dades biogràfiques; però sí es  bonic de recordar que en tornar de l´exili i amb  28 anys fets aquell febrer de l´any 1908, es va  prometre amb la Maria Camarasa, una noia nascuda a Sant Cugat. Són dades ensucrades, potser; però el jove Josep Mª va passar quatre febrers a l´exili, a la flor de la vida, i encara en va passar quatre més abans no obrissin casa, la Maria i ell:

 

                                                     La casa que es porta bé

                                                       compra olla pel febrer” 

 

                                                                                                                           martiolaya