Diuen que hi ha un aforisme xinès que degudament europeïtzat vindria a dir: “Si estàs tan escurat que només et queda un euru, gasta-te´l en flors”. De segur que si anaves a alguna de les floristeríes de Sant Cugat amb l´euru de les escorrialles i els explicaves ben explicada la història de l´aforisme xinès, faríen mans i mànegues per fer-te un  ram encara que fos amb una margarida curta de tija i un  parell de brots de romaní. Ben mirat, si no fos per les mans dels que vènen les flors i el seu gust en escollir-les, saber aparellar-les i emmarcar-les amb espigues o brancam verd, passaria com va passar fa pocs anys en una floristeria nova que va obrir i tancar en quatre díes i jo penso que sé el perquè: hi havia paquets  de flors damunt de taules, talment garbes d´userda o manats de calçots en magatzem mal girbat.  Hi vaig anar un dia i els vegetals més o menys florits estaven ben lluny de semblar flors a la  venda i de poder transmetre, amb la seva bellesa, bons desitjos a la persona obsequiada. He estat i sóc client, en ocasions més o menys espaiades, de floristeríes on entenen allò que vols i sovint milloren la comanda amb el seu bon consell. Posats a filar prim, jo demanaria que encara que fos previ encàrrec, en  aquestes floristeríes que més conec llurs mestresses, et podessin servir una rosa que no fos ni roja ni vermella, ni menys blava o morada. Una rosa tan senzilla i tan  modesta, que el seu color sigui el que li dona nom: rosa.  Per Sant Jordi ho provaré.

 

                                                                                                                           martiolaya