Tretze són tretze, avui toca Clementina Arderiu. Mig la vaig conèixer en  persona, que  la vaig veure tres vegades a Sant Cugat i sé quan i com va començar el festeig amb Carles Riba i conec el seu tarannà de noia barcelonina, argentera filla d´argenter. I és que el teatre ajuda tant a relacionar-te amb la gent! Dolors Vilarasau feia de Clementina i el Joan Berlanga de Carles. Seguíes el fil de la història (escrita per la pròpia Dolors amb el títol de Clementina & Carles i pensaves que, ben mirat, en batejar carrers del barri de Coll Favà, també els hauríen pogut posar junts, marit i muller, un al costat de l´altra, o al carrer de sobre i el carrer de sota, i no com estan ara que, en  el seu carrer, si la Clementina el seguís de sud a nord es trobaria, abans de amb el marit, primer amb Salvador Espriu i després amb Josep Carner…Com que això és només una glosa, estalvío  copiar dades que són fàcils d´obtenir. En tot cas, heus ací unes quantes només per a identificar millor la poeta: va néixer a Barcelona el 1889, tenia estudis de música i li tirava escriure versos. El 1911 publicà el seu primer poema i el 1916 el seu primer llibre. Quan la guerra, s´exilià a França amb el seu marit i retornaren a Barcelona l´any 1943. Joaquim Molas, diu d´ella i els seus poemes.“·…posen tot l´émfasi en la musicalitat, l´esquematisme i la insinuació”. Fou l´àvia del cantautor Pau Riba –ho sabíeu? – i quan un  dia  lliguem caps amb Paus, Ribes i Romeves, quedareu parats.

 

                                                                                                                          martiolaya