A tall de glosa en clau d´humor, he estat a punt de posar el títol “la setmana dels tres dijous”,expressió usada com exemple de cosa que no arribarà a passar mai. A Sant Cugat, setmanes com aquestes ens aniríen com l´anell al dit per inquivir-hi les conferències que frisen per fer-se en dijous. Tot ve a tomb de que ahir a les vuit del vespre (no és una mica tard?) vaig anar a la conferència que tancava el cicle “Cultura i Societat al segle XX”, organitzat per “Omnium Cultural” i que es titulava “El catalanisme polític en la democràcia”. I fou en acabar la bona conferència que vaig decidir resoldre el trilema que se´m presentava per l´endemà, avui: a dos quarts de sis dela tarda, hi ha una conferència sobre música simfònica a l´Axiu Nacional de Catalunya; al mateix lloc i dues hores després  Baltasar Porcel parlarà de xuetes dins de l´interessant cicle sobre “jueus i palestins” que estan desenvolupant “Amics de la Unesco”. Però també, a la “Sala del tapìsset”, i a les set de la tarda, es presenta el llibre “Nadal tacat de sang” del que ja vaig parlar en ocasió de la seva presentació a Terrassa i quan a Sant Cugat no es podia trobar el llibre en forat ni finestra. Jo ironitzava: “potser es parla en el llibre d´un  altre monestir, d´un altre Biure, d´un altre Nadal…” Com que m´hi vaig remullar força, passo de trilemes, penso en  la setmana dels tres dijous i decideixo anar, aquesta tarda, a la presentació del llibre. I en honor de l´amic Porcel, prometo rellegir els seus “Ametllers en flor” sota la magnoliera de casa. Em ve de gust.

 

                                                                                                                           martiolaya