– Guaita, tu, vull dir, el diari parla d´un nou diccionari català…

– Més diccionaris? Jo ja tinc a casa el de l´avi, que era lletraferit. Ah! Que és bo, eh? Sí o no?

– Deixa´m llegir, ostres! Escolta: diu que és un diccionari del català col·loquial… Vull dir…Mira, amb punt volat i tot.

– Deus voler dir del català que vola. És bo, tu! Sí o no?

– Potser serà un diccionari per arrancar la crosta, vull dir.

– La dels catalanistes o la dels pixa-aigua-beneita? Ara t´he atrapat, eh?

– Deixa´m acabar! Vull dir que no. Que sí. Que pot ser útil, sí.

– Deu costar un colló… Sí o no?

– Zapatero diria…

– Mentida! Ah, ah, ah!..

– Vols callar? Zapatero diria que “los catalanes ya tienen diccionarios; no les hacen falta dineros.”

– Sembla una cita en anglès. Que fi, tu! Sí o no?

– Vull dir que el diccionari diu que és d´alternatives a les castellanades.

– M´agrada això de les alternatives, tu. A mi que no em vinguin ambTNCes… Què bo, tu! Què bo! Sí no?

– Mira: “xungo”…

– El “xungo” seràs tu! Si…

– No! Vols callar? Vull dir que la paraula “xungo” la tradueix per “fotut, cardat, fomut, molt puta, malparit…”

– Ostres, que clar, tu! El diccionari de l´avi és tan finolis que hi trobes la paraula “àdhuc” i tot. Un dia ho vaig mirar. Entens el sentit? Sí o no?

– Et veig cardat. Vull dir que no sé de què vas !

– De Polònia, tu, de Polònia…Oikmentens? Ara sí què és bona, eh? Sí o no?

martiolaya