Bacallaneries, carnisseries i fruiteries són botigues on tothom sap que hi venen bacallà, carn i fruites. Algú en deia, abans de la globalització dels “supers”, a cal bacallaner o bacallanera, a cal carnisser o carnissera… De fruiteries no n´hi havia gaires (la fruita es venia a les verduleries). I si n´hi havia alguna, solia ser una botiga gairebé de luxe, amb fruita escollida i ben presentada en aparadors i prestatgeries; també la veníen més cara, és clar. En els mercats solia haver-hi espais on hi muntaven paradeta les pageses (mai no havia sentit dir els pagesos) cosa altrament normal,  que mentre els homes treballaven la terra, les dones s´esforçaven en vendre la verdura i la fruita dels camps que cultivaven, i ous del seu galliner, i algún conill o pollastre…I els mobles, què? Us preguntareu. A això anava; però s´ha interposat la curiositat del parlar de la gent i allò que volia dir és que d´una casa de mobles mai no n´he senit dir “mobleria”. I que a les botigues o cases de mobles és agradable d´entrar-hi i comprovar que amb  els anys han canviat de fesomia. Per arrodonir la glosa, podria dir que abans, en la casa de mobles, no hi faltava mai aquell “quadro”que se´n deia “la pintura” i que presidia molts menjadors. En les noves botigues de mobles –amb tendència a dir-ne de decoració – no hi falta mai un sofà per dormir còmodament davant de la tele encesa.

 

                                                                                                                           martiolaya