No es pot anar per les botigues rondinant per allò que no t´grada. Però hi ha cops que ho faríes si no fos que t´han advertit que no és bò per la salut. Observes, potser toques l´ase imperceptiblement i havent entrat dient “bon dia!” t´agafen ganes de marxar sense dir res, com  si t´haguessis equivocat de lloc. Generalitzo, que a Sant Cugat estem força ben servits i un també te cura d´escollir allà on va a comprar. Posaré exemples forans. Una vegada, a La Seu d´Urgell em van omplir una bossa amb pernil dolç posant tolta la ma dins l´embolcall, la mateixa ma que cobrava diners i tornava el canvi. La botiga era plena de “pixa-pins” com jo i sempre sap greu trencar l´il·lusió del comprar sà i bo. No hi he tornat més, és clar…L´altra dia, em va saber greu coïncidir en  l´opinió d´un artilculista que no m´agrada, quan es queixcava amb agror de que en entrar en un forn de Barcelona un grupet de dependentes seguiren fent tertúlia enjossada com si no hagués entrat ningú; els ho va retreure i el van tractar despectivament; en sortir sense comprar, encara va  veure com una de les noies es posava a manipular entrepans amb les mateixes mans de jugar amb les companyes. Oi que existeix un carnet de manipulador/a d´aliments? L´amo, patró o gestors de l´empresa explotadora del negoci ho te en compte?.¿Podria tenir alguna cosa a veure el “carnet obligatori” amb  el tracte aleatori dels que no tenen papers i tampoc cobren allò que cobraria un  dependent amb tots els ets i uts? Ecs! Quina glosa tan  galdosa”!

 

                                                                                                                           martiolaya