Deu ser per allò del gat escaldat. Però jo, d´un tempos ençà, em miro Televisió Catalana amb una certa prevenció. M´agrada força el programa “Bocamoll” (així, amb tota la força de l´ambigüitat que li dona el diccionari segons la utilització que se´n fa; hi ha cops que es diu “hi havia força gent” pel fet que se n´esperava menys de la que realment hi havia). En aquest sentit, doncs, s´ha d´entendre que el programa m´entreté, és interessant i sense agradar-me molt i molt, m´agrada força. Sense ganes de pontificar: entre el molt i el poc, no hi cabria un “força” equivalent al “bastant”? El presentador del programa podria penjar la pregunta i afegir: “Sí o no?” L´altra dia, una de les parelles concursants (m´agrada molt que siguin representatives de diferents comarques) deuria quedar perplexa en haver d´afrontar, en la prova final. la infiltració de personatges de ficció com “Zipi-zape”, “Mortadelo i Filemon”, “Cebolleta”…i haver-los d´assignar a diferents ninotaires (encara que, al menys dos, fossin catalans). Em sembla que queda molt clar que parlem d´un programa en català i per a catalans i que busca, amb el joc de les paraules, millorar l´educació lingüística de concursants i tele-espectadors. O és que Mortadelo i Filemon ajuden a llevar la crosta catalanista que alguns diuen que pateix la nostra tele?

martiolaya