Per molt que miris els diaris i donis una ullada a allò que anuncíen algunes teles locals, hi ha un munt d´actes interessants que et passen desapercebuts. Val a dir que, en la majoria dels casos, tampoc hi hauria pogut anar…El dia de Sant Josep llegeixo que hi va haver una sessió en record i homenatge a Xesco Boix. Algú podria pensar que ja hi som altra vegada amb la nostàlgia dels records! I un  s´encaterina,  una vegada més, en que cal recordar les coses que formen part de la història del nostre poble de quan  els nostres homes i dones eren uns nois i unes noies que, amb els seus pares, volíem fer unes coses tan senzilles i tan naturals com

cantar i ballar les nostres cançons i les nostres danses,  escoltar les rondalles dels avis i poder fer i veure el nostre teatre i el nostre cinema en català. No ens podem cansar de recordar que aquestes coses, tan senzilles i tan naturals, no sempre s´han deixat fer, moltes vegades s´han censurat i perseguit i sempre s´han  posat dificultats en el seu desenvolupament normal.   

 

   El Xesco Boix va morir jove. Però va treballar molt i molt en el transcurs dels seus pocs anys de vida. Era allò que se´n diu un agitador cultural i ha deixat una  bona petxa en  innombrables enregistraments. Enguany fa vint-i-cinc anys que va morir. Es bo recordar-ho, perquè forma part d´una memòria històrica que massa gent voldria esborrar.

 

                                                                                                                         martiolaya