Assegut a la taula del menjador, a Alp, no es veu el desori de canonades apilotades, una grua geperuda, peces de formigó i tres o quatre casotes a les envistes de Puigcerdà. El vial asfaltat, amb boreres, guals i fanals, queda just sota casa i no es veu des de la taula; sí que veiem encara bona part de la plana i la serralada de Puigpedrós des de Guils fins a Meranges. Aquí, al menjador i a l´abast de la mà, hi tenim dicionaris i algunes guíes d´excursions. Dalt hi ha unes golfes habitables amb dues habitacions de sostre inclinat i un quarto de bany amb rajoles vermelles. Folrant les parets, estanteríes amb gairebé un miler de llibres, la major part d´aquells que en diuen de literatura infantil i ,juvenil. Fa dos dies, quan allò del bloc ensucrat, vaig pujar-hi per assegurar-me d´unes dades. M´a,juden uns volums de la col·lecció “Històries”de l´editorial Bruguera de quan, els anys seixanta, era director de les edicions en català l´amic Joan Agut. I el bloc es fa agre-dolç: estic parlant d´uns anys en els que s´iniciava la represa. Molts escriptors, alguns no professionals, traduïem al català versions en castellà de la pròpia editorial (“Joana d´Arc”, “Les mil i una nits”, “Tom Sawyer”…) A part de guanyar uns dinerons, foren anys de veure crèixer i sentir-se còmplice d´un moviment de recuperació cultural. I el Joan era un capità seriós i agosarat. (Estic segur que ell, com jo i uns quants milions de persones més, hem saludat aquest 14 d´abril amb el record i la nostàlgia de la proclamació de la República, l´any 1931).

martiolaya