Un bloc per a gloses gairebé impulsives no és lloc apropiat per a divagacions de tanta calada com pretendre demostrar que no tota legalitat és justa. És a dir, una cosa són les lleis i la seva aplicació i una altra és si aquesta aplicació pot resultar de justícia sempre i en tots els casos. Un altre dia potser glosaré allò del sentit jurídic de les coses, que hauria de ser el moll de l´os de la relació entre persones i les seves associacions; però avui no encara, que aquí hauria pogut titular la glosa com si fos un espot publicitari o una frase de vodevil: “No, reina, que se´t veu el voraviu”. I és que un conegut promotor immobiliari (entre els molts i molts que tothom coneix i que van passar del no res mig segle enrere a ser multimilionaris amb un “multi” d´aquells que traspassen les barreres de la imaginació corrent), blasma públicament de que es celebri el proper mes de juny una fira que es podria dir “d´oportunitats”de vivendes a preus assequibles; i argumenta que si algun promotor vol vendre barat ja ho pot començar a fer ara i no esperar la fira anun- ciada. I tant com se li veu el voraviu! En aquest moment, allò que el treu de pollaguera és que un grup organitzat i amb els mateixos objectius d´obrir botiga col.lectiva, potser aconsegueixin, d´aquí a unes setmanes, moure el mercat…encara que sigui a la baixa. Ell -ells- és clar, el que volen es vendre de seguida i als mateixos preus inflats de sempre (els del 30% de benefici net, o més) i que l´Administració els ajudi per aconseguir-ho. Tot ben legal, ei! Però tan injust.

martiolaya