Si fa o no fa, un  article que acabo de llegir en les pàgines d´opinió d´un diari important de Barcelona, porta aquest títol. L´autor (no hauria d´extranyar que, com en d´altres casos, l´identifiqui com  amic meu; ja se sap que el mariner veterà coneix molts ports…) murri de set soles,  sornaguer com no n´hi ha d´altre, aquesta vegada fa servir Virgili com a base de les seves eloqubracions climatològiques que, pel que es veu o sembla, no és tema que el preocupi ni poc ni gens. Del poeta grec, traduït al català per Llorenç Riber (voldria recordar que el meu amic va guanyar, quan rondava els vint anyets, el premi Carles Riba de piesia (1973) amb  el recull de poemes “La fi del fil”, cosa que li vaig xivar a cau d´orella minuts abans del veredicte públic) cita dos versos: “Aquí tenim la primavera asídua / aquí tenim l´estiu en altres mesos” i enfotent-se, jo dria que irònicament, de les llibertats poètiques, ho interpreta en el castellà de la seva col·laboració mediàtica, traduïble al català que ara es parla, així: “o singui, que l´estiu durava mig any i la resta era ´primavera”. Si Virgili visqués, tindria a l´entorn de dos mil anys i en aquest temps tampoc veuria que la cosa no ha variat tant com això.. Diu que algun  port antic d´Italia te més calada ara que abans i això prova que el nivell havia pujat i hom  pensa que, ben mirat, el port antic d´Empúries, se l´ha engolit el mar… (ASant Cugat, doncs, en tenim per segles).

 

                                                                                                                           martiolaya