No endebades les gloses de divendres i dissabte ja eren preparatòries de la glosa de l´acte cultural d´ahir a la Sala auditori de la Casa de Cultura de Sant Cugat. Ara, potser caldria deixar les coses clares pel que fa a elucubracions prehistòriques  i escenificació d´un  tros de vida familiar en una cova del paleolític (superior, això sí) i una mocosa que pretenia exercir, premonitòriament, de crític d´art.

   El cas és que l´Associació catalana d´oratòria, amb la col.laboració de “DELTA

Gent activa” i el suport de l´Ajuntament de Sant Cugat, va organitzar el  “Primer Seminari Comunicació i Art a Sant Cugat” (“Paraula i Art”). No vull fer-ne una recensió periodística, que per aquests menesters ja tenim diari i tot; una glosa, només, a efectes de constància informàtica, que compleixi, si de cas, les dues funcions. Quatre taules per a quatre ponents cadascuna van complir a bastament l´objectiu de relacionar la paraula i, per tant, també l´oratòria, amb l´Art de forma genèrica i les arts (pintura, música, literatura…) en   particular. La barreja de les tesis dels ponents (en vaig comptar, com a mínim, vuit de santcugatencs) i els  breus col·loquis, sempre enriquidors, van portar al convenciment de que paraula i art són, sinó una mateixa cosa, un maridatge de profit que es podria repetir, amb tots els ets i uts, potser cada bieni. I proclamar la bona nova, amb  oratòria clara i precisa, des de la trona dels aconteixements culturals més reexits del nostre poble.

 

                                                                                                                           martiolaya