No fa gaires anys, o potser per alguns una colla d´anys, es va posar de moda elogiar la rapidesa en el llegir. Ben entès, és clar, que es referíen a llegir i, a la vegada, aprehendre allò que es llegia. Es parlava de llegir en diagonal i alguns embolicaven la troca en suggerir coses tan estrambòtiques com llegir ratlla sí ratlla no. El President Kennedy sembla que era mestre en llegir depressa i deien que per això, va ser tan bon president. Si més no, la coneguda frase “no miris  que fa el país per tu, sinó que fas tu pel país” (ves a saber, potser no era d´ell ni de cap savi conegut) està donant la volta al món, sense parar, des de fa una quarentena d´anys. Els pobres mortals que tenim tendència a llegir fent mentalment les pauses indicades pels signes de puntuació i fins i tot, a vegades, subratllant paraules de doble sentit, o afegint silencis amb aturades fora del propi control, també hi ha vegades que ens proposem donar una guaitada a alguna cosa encara que no portis les ulleres posades o la llum no sigui la  més òptima per llegir. M´acaba de passar i vull glosar-ho en aquest bloc que, com qualsevol altre, té opció de ser compartit per algú. Llegeixo en els titulars d´una entrevista a una alergòloga en un diari d´upa: “Sóc alèrgica. En el 2025, la meitat de la població occidental podria ser agnòstica…” El cervell hi ha cops que t´avisa: “A l´inrevés, noi, a l´inrevés: és agnóstica i la pandèmia que anuncia és l´alergia”. (Càsumdena..!)

 

                                                                                                                          martiolaya                                                                                                                     )