Un  tenor  famós, encara en actiu i que comptabilitza una seixantena de concerts a l´any i arreu del món, va dedicar unes hores de la tarda d´ahir a explicar a la gent de les Aules de la Gent Gran, coses de la seva carrera de cantant i de la seva infantesa; de quan  el nen Josep Maria Carreras, fill d´una perruquera del carrer Galileu de Sants i d´un  caporal de la Guàrdia Urbana de Barcelona va demostrar, amb fets, treball i disciplina, que volia ser cantant. Joan Vives, el conegut locutor de Catalunya Música va conduïr l´entrevista de forma que Carreras va poder  descapdellar el fil de la seva vida. Sovint, com avui, la glosa diària esdevé també memòria del glosador: el seu carrer Galileu; la Carretera i el pis on vivia la senyora Prunera, la primera professora de música del nen Josep Maria; la seva escola (que anys abans fou on anava la meva dona quan  era nena); el Club  de bàsquet…  I aquell concert memorable en el teatre de l´Orfeó de Sants, l´any 1980, en ocasió del Cinquantenari del Club…Ahir, a l´hora del col·loqui amb els assistents, un  amic comú vingut de Sants rememorava, breument, alguns aspectes de la infantesa del Josep Maria.  El tenor de fama, des de la mesa estant,  es fixa millor en qui parla i exclama tot d´una:“Tu ets el Jaume!” I  l´aplaudiment fou com una abraçada col·lectiva, espontània i tendra. I el record de la leucèmia superada quan  el tenor estava en la flor de la vida, es feia visible en aquesta Fundació benemèrita que  propicia  els avenços de cara a la curació de la malaltia.

 

                                                                                                                           martiolaya