M´adono que no sóc sol en manifestar sense embuts que estic ben tip de que les etiquetes de dretes o d´esquerres serveixin per a dividir la gent en dos fronts delimitats i ensinistrats per barallar-se els uns contra els altres.  I per un  motiu que es vol presentar com a trascendent, vital i  decisori i que ben mirat no va més enllà d´això: la conveniència, per ells,  d´anar uns etiquetats de dretes i els altres d´esquerres; intercanviables, alguns.  Molts, ben alliçonats en el dilema, creuen a ulls clucs que Déu…(ai, no, que són agnòstics!) Millor dit, doncs: creuen que han nascut d´esquerres; i d´altres (ara sí, que van a missa) Déu els ha fet de dretes. Per mi i per molta gent (i a Europa encara més, que sempre van per davant nostre en això de deixar enrere les polítiques tradicionals caduques i anar per feina) això de les etiquetes destres i sinestres serveix per  identificar, bàsicament, uns quants que manen, governen i pretenen educar amb doctrines fallides ja fa molts anys. I enfrontats amb ells, d´altres amb idèntiques pretensions que aspiren, des de l´oposició, a remenar també les cireres. Amb diferent etiqueta, és clar. La política dels polítics vol ser tan classista que a mi em revolta: fins ara he votat sempre –i mai no he dit que sempre ho seguiré fent- un partit gratuitament etiquetat com de dretes; però no vull que ningú pretengui (he dit pretengui) insultar-me dient que sóc de dretes. Si som catalans per damunt de tot, en podem parlar assenyadament i deixar-nos (amb perdó) d´hòsties.

 

martiolaya