A la Fundació Folch i Torres li pertoca investigar i propagar la personalitat artística dels cinc germans Folch i Torres ( Manuel, Josep Maria, Lluís, Ignasi i el més jove, Joaquim) Cadascun d´ells amb destacada dedicació en diversos camps de la vida cultural catalana entre derreríes del segle IXX i fins l´any 1963, quan morí a Badalona  “el museòleg, historiador i crític d´art Joaquim F. i T., format a Llotja (1904) i als Estudis Universitaris Catalans”. Això d´avui vol ser una glosa breu i  ni pot ni vol anar més enllà de la pinzellada biogràfica propiciada, com altres vegades,  per aniversaris, efemèrides o fets lligats amb l´actualitat més o menys mediàtica. Ahir,  components del Patronat de la Fundació i uns quants amics, vam tenir l´honor de visitar, en el MNAC,  la secció d´art Romànic amb la docta guia de la seva Conservadoa Montserrat Pagès, que va corroborar, des dels seus coneixements, activitat diària i contacte amb documents encara inèdits, la decisiva actuació de Joaquim Folch en la part executiva de recuperació per als nostres Museus d´importantíssims murals i taules romàniques que s´estàven expoliant, i també en les complexes gestions que en el transcurs d´alguns anys va comportar la comesa. Per raons òbvies, aspectes com la  pèrdua dels seus càrrecs del 1926 al 1930 (recordem l´Exposició Internacional de l´any 1929), no han  merescut mai cap relleu mediàtic, si bé es fan constar, practicament sense comentaris, en enciclopèdies i estudis especialitzats de poca difusió.

 

                                                                                                                           martiolaya