La crisi no és cosa per fer-hi broma. Ni de parlar-ne massa. Conec gent que els molesta i fins i tot menystenen l´abast i conseqüències d´una circumstància que afecta tot el món. Hi ha mitjans que aporten el seu granet de sorra amb programes o reportatges especials sobre les mil maneres de sobreviure a la crisi: estalvi d´energia, aprofitament de mobles vells, les avantatges d´anar a peu, gastronomia barata… Per aquí deu anar la cosa, quan un grup de cinc experts en la matèria ens suggereixen, en un diari d´avui, disfrutar d´una “pàrcela gastronómica andaluza en  pleno corazón de Barcelona”. No vull entrar en detalls, i menys encara escriure noms de lloc o de persones. Sí que avanço, per si de cas, que el glosador que signa el bloc és expert de fa molts anys en cuina andalusa, perquè la iaia era andalusa i guisava a casa, quan jo era noi,“gachas, migas, ajo, sopa de boquerones, gazpacho…”. Curiosament,  en parlàvem l´altra dia compartint viatge a peu dret en un tren que anava de Sant Cugat a Barcelona,  compartint també el dret de ser catalans bo i tenint tots dos arrels andaluses. Bé, doncs; a allò que anàvem de la broma del diari: “la autèntica cocina andaluza” es pot trobar per un “precio medio, sin vinos, de 50 euros”. Pel que expliquen, més val saltar-se´l, el vi, que el guarden “a temperatura ambiente, sin refrigerar, en posición verical…”(Uix, quin fàstic!) Això sí: avisen, amb  lletra més vistosa, que hi ha salons per a celebracions familiars.  Au, pentineu els nens i convideu la tia rica, que potser farà el gest…

 

                                                                                                                           martiolaya