Quan la llarga nit de la dictadura franquista i sobre tot les primeres dècades; quan anaves deixant de ser un noi i amb l´edat s´obríen els ulls a tantes coses i algunes d´elles eren  prohibides o senzillament amagades a la curiositat dels joves, sovint ni tan sols trobaves persones que et podessin informar o alliçonar. Moltes vegades, tractar d´aconseguir-ho era un risc tant per a qui buscava com per a qui es prestava a fer-ho. Comportava perills. La por anorreava i les famílies teníen por. Per aquesta època el nom de Jocs Florals sonava com a concurs literari que es feia a l´exili i on  alguns amics o coneguts hi havíen guanyat premis. Transcric del llibre de Joaquim Ferrer “Josep Tremoleda – Plantar cara a la por”. Pòrtic 2008: “El 1960 Tremoleda participà en els Jocs Florals que aquell any se celebraven a Buenos Aires. Optà al Premi Ramon Llull (…) al millor treball glossant la unitat històrica dels països de llengua catalana. Tremoleda hi envià un assaig titulat Visió històrica dels Països de llengua catalana que havia intentat publicar a Catalunya i que la censura havia retornat prohibint-ne l´edició. Josep envià als Jocs el mateix exemplar que havia estat rebutjat, encara amb les anotacions del censor…” (Ferrer ho extreu del llibre de Josep Faulí “Els Jocs Florals de La llengua catalana a l´exili, 1941 – 1977”). Enguany ha fet 150 anys de la Restauració dels Jocs. I si algú espera que entre tants guarismes em  despengi de nou amb aquells Jocs Florals de Sant Cugat de  1907, s´equivoca. Poser demà, i encara si vé a tomb.

 

                                                                                                                           martiolaya