Un cop t´hi poses, és difícil d´aturar la glosa en l´espai ben mesurat de divuit ratlles. Mesura en la intenció i generositat en els comptes, si vé al cas. En  els Jocs Florals, tant com flors i violes, sempre hi ha hagut autoritats encopetades i  reines de la festa enfarbalanades, però sempre també això que en diem política i que sovint és un doll inesgotable de mala bava i tripijocs. L´amic que sap un munt de coses, però les explica de tard en tard (i per això li afanen idees i li silencíen fets o documents d´importància que ell ha descobert, traduït i publicat abans que ningú) va insinuar un dia que els Jocs de Sant Cugat de l´any 1907, foren uns Jocs amb marro, utilitzant una expressió ben ´poc verdagueriana.. La història dels Jocs Florals de Catalunya te l´origen en el Consistori de la Gaya Ciència de Tolosa (1324). L´arribada del segle XIX i el Romanticisme reviscolaren la idea de restaurar els Jocs. Fou l´any 1859. El dia primer de maig va fer 150 anys. El primer any de la restauració, els Jocs foren presidits per l´Ajuntament Constitucional. Les distincions principals correspongueren a Isabel Villamarti (de la que no en trobo referències), Dàmas Calvet (un dia en parlarem) i Adolf Blanch del que tampoc en sé gaire res. M´hauria agradat tramnscriure algunes frases dels discursos de ritual i en els que suposo que es deuríen donar les gràcies, servilment, als que permeteren jugar a fer versos escrits en català… Poso mesura en les formes; pel que fà a l´intenció, em reservo una tercera glosa.

 

                                                                                                                           martiolaya