Prop de seixanta anys enrere, el nom de los Castillejos era present en la vida de molts estudiants catalans i d´alguns que compaginàvem (no ben bé a desgrat, però sí amb merma d´aprehendre coneixements), que treballàvem i estudiàvem a la  vegada. Era un  campament prop de La Mussara, al Tarragonès, amb  les Borges del Camp i Reus devall de la muntanya. S´hi  havíen  de passar dos estius, i després sis mesos on et toqués, en substitució del servei militar dit normal. No es tracta d´explicar la ridiculitzada batalleta de la mili de l´avi. Es tracta de seguir les mateixes pautes de les tres gloses anteriors: aquells anys (1859-1860) de la Restauració dels Jocs Florals que coïncidiren  amb  la Guerra d´Africa. Prim en fou l´heroi, amb els catalans voluntaris molts dels quals hi van deixar la pell. Los Castillejos fou una de les seves batalles tri.omfals. Potser per això, essent Prim de Reus, a l´hora de batejar el Mas dels Frares com a Campament militar li van posar el nom que li van  posar. Doncs veureu que en els Jocs del 1860 s´hi van premiar Victor Balaguer (englantina, “Los voluntaris  catalans” lema “Teneo te Africa”) i Joaquim Rubió (englantina atorgada per decissió personal del Governador Civil, a “Los catalans en Africa” lema “La sanch de nostra rassa bull encara en las venas dels nous almogavers”). Aquell Governador Civil que parlava de “hombres de ciencia” (potser li sonaven Monturiol, els camins  de ferro i la industrialització del país) va cloure l´acte amb  breus paraues “en lo idioma oficial”.

 

                                                                                                                           martiolaya