Finalment, m´he decidit a preguntar-ho. Prou que ho sé que tot està escrit i que les coses es fan com s´han fet sempre. Preguntar-ho no pot semblar altra cosa que desinformació  per part meva, imperdonable.  O ganes de crear confusió. O de fer creure que baixo de l´hort. O que em faig gran i no hi toco. O que vaig amb el lliri a la mà (quina?), però amago l´ou. Ara, i peti qui peti, he decidit preguntar-ho en veu alta; això sí, en el clos familiar: “Com m´ho podria fer per votar junts en Tremosa, en Junqueras i en Romeva?” No m´enteníen: “Què vols dir, “junts”? Són de partits diferents!” He hagut de raonar la meva atzagaiada: és que no vull votar partits: els tres són joves, els tres tenen estudis universitaris, els tres són catalans i catalanistes, tots tres saben fer pedagogia dels seus coneixements i dels seus ideals…He glosat d´altres aspectes positius de cadascún d´ells i he posat èmfasi en allò de que tenen una visió moderna i pràctica de la política. Romeva, en el Parlament europeu, ja ha estat distingit pels seus col·legues d´altres països com el que més ha treballat i s´ha distingit en la seva feina. (D´aquest, ademés, i també és un argument vàlid, sóc amic de son pare…) La meva vehemència deu haver estat convincent, perquè m´ajudaran en la dèria i votaran amb mi: una (no diré graus de parentesc, que el vot és secret) votarà en Junqueras, un altre en Romeva i han deixat per a mi en Tremosa. Ara semblarà que porti un lliri a l´esquerra i un altre a l´altra mà; però he posat el nas en una dèria i em sento d´allò més centrat.

 

                                                                                                                          martiolaya