Abans d´ahir em va telefonar l´August. Fa anys que ens coneixem i som amics des de quan estudiàvem i encara ens faltava molt per a ser Professors Mercantils i més encara Censors Jurats de Comptes; però ja ens agradava exercir la crítica en els temes de conversa. Un exemple: teníem un professor procliu a la brega dialèctica i, quan ens marcava un exàmen per a un  dia determinat, organitzàvem, abans d´entrar a classe, una tàctica dilatòria; un de nosaltres s´ho feia venir bé per aludir a una notícia del diari, cosa que sovint feia saltar el bon professor (en castellà, ep,que estàvem en època franquista): “però usted aún crée en lo què dicen los periòdicos?”. I es feia l´hora sense parlar d´exàmens ni de res que s´hi assemblés…Pensareu:”Però si l´August Algueró és músic!” I teniu raó; però també és cosí de l´amic que em va trucar abans d´ahir, i que tenia un oncle que es deia Manel, que vivia a l´escala on ,jo vivia els primers anys de casat i que va morir deu fer mig segle… I que l´August Algueró músic, el que vivia i viu a Madrid, era net del tal Manel, bon veí i bon amic. I que va venir a l´enterrament la que llavors era la dona del net August, la Carmen Sevilla famosa i televisiv (Ah! Això ja es posa interessant, oi? No és alló dels Jocs Florals restaurats en temps de guerra, de quan els espanyols anaven a matar moros a costa de fadrins voluntaris…). Amb l´August que no és músic i que fa anys que som amics, quan  parlem parlem de tot i no sempre de temps passats. Ens interessa el futur i sempre –professió a banda – hem maldat per millorar-lo.

 

                                                                                                                           martiolaya