Vaig llegir el text d´aquest títol, entrecomillat, perquè formava part d´una frase dita per persona entrevistada en  un  diari. Persona molt influent en el món de les relacions entre pobles i nacions. Però, ho he de reconèixer; això de la causalitat (d´abast universal) i més que la petransició (propera en el temps, lloc i circumstància) em va fer mirar el diccionari abans i tot que el context de l´entrevista no em portés  pel camí de la comprensió més fàcil:(“influx de la causa en l´efecte i la relació que en resulta…”.Fins i tot la segona accepció fora acceptable si el “resultat d´un fet delictiu perquè hi hagi responsabilitat…” es podés substituír per un fet injustament considerat fora de llei). En aquest sentit, em ratifico en el principi de que la legalitat sovint pot entrar en contradicció amb la justícia. Pel que fà a la pretransició, a Catalunya aquest “pre” fou tan  llarg en  el temps com la llarga dictadura. Tinc damunt de la taula el llibre de Joaquim  Ferrer “Josep Tremoleda, Plantar cara a la por”del que he parlat fa poc. L´esboç biogràfic de l´amic és un compendi de causalitat davant d´una transició tan  etérea, que costava imaginar-la de fet i de dret. Era la causalitat de les classes clandestines de català, l´edició de discos de sardanes, les gramàtiques de català, la fundació d´un “Cavall Fort” que encara cavalca, estimular el teatre i el cinema parlats en català, conéixer gent d´arreu, relacionar-se amb gent, implicar la gent en objectius engrescadors, i treballar amb la gent, tots a l´una, amb causalitat compartida.

 

                                                                                                                           martiolaya