El dimarts dia 9 va fer 100 anys que vas néixer. Demà és Sant Antoni i celebraras, cofoia, el dia del teu sant. T´estimem, tieta. No faré una  llista de noms i cognoms que no s´acabaríen mai, des del teu bressol de Suqué i Xambó, germanes i cosins fent camí per la vida. Ho recordes bé, que tens bona memòria: el 13 de juny de l´any 1927, el Cisquet (el Francesc Tubau) et dedicava un poema. Dos versos ja són prou clars: Aquesta diada, mireu si és joia gran!/ La meva estimada celebra el seu Sant…  I el dia 5 de ,juny de 1930 celebràveu el casori i, un any després, un  savi Josep Maria Tubau i Suqué irrompia en les vostres vides flanquejat de tietes,  tiets, i cosines que creixeren i es multiplicaren i aportaren al clos familiar nebots i renebots amb cognoms i més cognoms fins arribar a perdre´s alguns d´origen. Però, saps què, tieta? Amb cognoms castissos o no, tots t´estimem com  a tieta, com a tia-àvia o com a besàvia… O com amiga propera que ens hem trobat pels viaranys de la vida i ens has acollit amb un  somriure, com si ens esperessis des de sempre. Vas néixer dona en temps revoltats, quan duien a matar els minyons a l´Africa. Vas viure revolucions,  Mancomunitat, Cambó, Prat de la Riba, Macià, proclamació de República… i una guerra fratricida, i dues guerres europees que, de tan properes, poden semblar una de sola. I després la Päu submisa, i la Generalitat del Tarradellas, i el Jordi Pu,jol…I dic això sense saber ben bé per què i m´allargo massa. Potser ho dic perquè sóc un sobrevingut a la branca dels Tubaus que he viscut bona part de la història que és la teva, entre ciutat i La Cerdanya. Vivim en un país que ens ha fet patir, però que gaudim i estimem perquè és el nostre i ens ha fet parents i, millor encara, amics. Avui que ja has fet 100 anys, avui que és el dia del teu sant. Avui i sempre, tieta i amiga, sigues ben feliç!

 

                                                                                                                          martiolaya