Dia 13, dissabte. Dia de l´Aplec del Canigó. Pel camí de la tossuderia dels tretze són tretze i fent via en l´ordre alfabétic dels poetes de Coll Favà, ara toca Salvador Espriu i Castellò, nat a Santa Coloma de Farners l´any 1913 i mort a Barcelona l´any 1983. Enciclopèdies i “googles” m´alliberen, penso, d´enfarfegar la glosa amb dades que són a l´abast de tothom. Però avui, com altres vegades (Espriu és poeta procliu a patir les modes: hi ha anys que tothom en parla i altres que cau en l´obli.t) evocaré Espriu a través de records personals i afany d´aconsenguir objectius de futur. M´agrada fer-.ho de bracet del poeta bebent d´aquell poema que va dedicar a la memòria de Pompeu Fabra i que ara pot ser acual:

 

                                                        Bebíem a glops

                                                        aspres vins de burla

                                                        el meu poble i ,jo.

 

   Trobo entre els fulls d´un llibre el programa de la presentació del muntage poètic de “La pell de brau”, on Josep M. Casanovas (que ja fa anys que és mort, pare llavors, recent jubilat, d´una amiga de les meves filles) recitava de memòria el text íntegre del poema. Era el 27 de gener de 1982, a l´Orfeó de Sants. L´amic Casanovas en va fer forces representacions, una d´elles a la Institució catalana d´ensenyament “S´Union”, d´on llavors era professor l´actual director literari de ^Proa”, l´Isidor Cònsul. La darrera vegada que Ricard Salvat va venir a Sant Cugat va parlar molt d´Espriu i del seu muntage “Ronda de mort a Sinera”. Penso que li devem un  homenatge.

                                                        Ens alcem tots dos

                                                        en encesa espera,

                                                        el meu poble i jo.  

 

                                                                                                                            martolaya