Amics de la meva edat o que per poc m´aneu darrere; amics més joves que teniu néts en edat de fer preguntes: potser un  dia us trobareu que algún noi o noia eixerit us demana: “a veure, avi; això de la cultura, què és”? Au, comenceu a pensar-hi:“Cultura, d´això…” I us passarà pel cap què fan els Ministeris, Conselleríes, Regiduríes… A  Madrid ? Compren pintures per als seus museus, o en reben per a pagament d´impostos. El pintor  -invento noms –   Blai Pic i Bros, nascut a Reus i amb  quadres que es cotitzen a preu d´or, en morir deixa la seva obra a l´Estat i tots els quadres es queden a museus madrilenys. Conselleríes, Regiduríes…ben mirat, tot acaba també en administrar i donar o negar diners a tort i a dret. I la Cultura? Res, home! Tireu pel dret: l´origen pur de la cultura (proveu-ho, els nens ho entenen tot) és, com el seu nom indica, el cultiu. . Animeu-vos, va: qui ara plantés una vinya a Sant Cugat, no faria nengoci, però sí cultura (us miraran esverats) i ens podríem omplir la boca parlant de la culura del vi. Així, doncs –que ningú s´enfadi – a persones jurídiques, compradores o ad,judicatàries de vinyes santcugatenques, mai els va passar pel cap que alguns d´aquests trossos de terra que en diuen “zona verda amb plantes autòctones” pòdéssin ser una mostra de vinya, museu històric agegut a migdia i resguardat del vent, que els nens visitaríen i els grans també. Fa anys, vaig escriure alguna cosa sobre les vinyes de Sant Cugat i ningú en va fer cap cas. Potser tindreu més sort, que els néts, com que en el fons ens estimen, solen ser comprensius.

 

                                                                                                                           martiolaya