Ahir, en caure la tarda, l´esperit d´un seu antic President era present en el palau històric de l´Ateneu Barcelonès. Se´m va escapar de dir-ho públicament. S´hi presentava un llibre que he glosat alguna vegada: una biografia de Josep Tremoleda subtitulada “Plantar cara a la por”. N´és autor l´amic Joaquim Ferrer, ex -Conseller de Cultura de la Generalitat. Li fèiem costat, per raons de protocol i testimoniatge de familiars i amics del Tremoleda: Bernat Castany, filòsof i destacat membre de l´entitat organitzadora de l´acte; Nídia Tremoleda, antropólaga filla del biografiat; Carles Duarte, Director de la Fundació Lluís Carulla i el santcugatenc que signa la glosa, desplaçat en agradós i estricte acte de servei. La petita història dels actes senzills temnia el marc d´un  casalot històric i l´evidència de la vàlua d´un “picapedrer” de la nostra cultura que va anar molt més enllà de quatre escultoretes per fer bonic. La feina de Tremoleda va ser la de “salvar els mots” quan els mots es perdíen (organitzar cursos de català, edicions de gramàtiques, fundador, cap i ànima de “Cavall Fort” i impliocar-se decididament en el teatre per a nois i noies fins al punt de picar la pedra escrivint unes obres que marquen “un abans i un després” de Josep Tremoleda en la història del teatre català. Una d´aquestes obres es titula “Planta cara!”. I vaig recordar que tot un  Angel Guimerà va plantar cara a les antigues estructures de l´Ateneu Barcelonès en el seu discurs presidencial de “lo 30 de Novembre de 1895”.

 

                                                                                                                           martiolaya