Fa tres setmanes, la glosa va aturar-se a Reus, on  havia nascut, l´any 1814, Joan Prim i Prats, que va morir a Madrid l´any 1870. Curta vida i llarga carrera militar i política. Abans que marquès, havia estat nomenat comte de Reus. Llarga  carrera conspiratòria, també: el 1834 lliuitava contra els carlins i a favor d´Isabel II i el 1868 es va carregar la reina. Ni pensar fer una glosa d´un  personatge tan  complex. Però fa tres setmanes, en remenar per casa alguns llibres dels que cauen de vells, em vaig trobar amb el “Diario de un testigo de la Guerra de Àfrica” (Pedro A. de Alarcón. Madrid, 1850). Em va cridar l´atenció la  transcripció (fidel?) d´una arenga que el general Prim havia adreçat als voluntaris (¿) catalans quan, tot ,just desembarcar, l´endemà ja havíen d´entrar en combat. Alarcón els descriu així: “La tropa toda ostenta en su fisonomia ese aire de dureza y atrevimiento, de laboriosidad i astucia que distingue a la raza catalana”. I explica que Prim es va col·locar entre ells i “en dialecto catalán,… les habló del siguiente modo: (Jo tradueixo del castellà) “Catalans: …la vostra sort és gran, perquè heu arribat a temps de combatre (…)demà mateix marxareu sobre Tetuán (…) La  vostra responsabilitat és immensa (…) si algú de vosaltres oblidés els seus sagrats deures jo us asseguro que cap ni un  de vosaltres tornaria viu a Catalunya”. És més llarg; però he acabat l´espai i no vull afegir ni una paraula més.

 

                                                                                                                           martiolaya