Hi ha vegades que la ignorància et pot proporcionar moments de felicitat. A una certa edat, ´pots pensar que mig domines algunes matèries perquè la vida, no pas el teu saber, te n´ha fet expert. Només expert. Has anat aprenent coses, és clar; però també n´has oblidat d´altres. Potser una cosa queda sempre, amb tota seguretat i no s´acaba mai: la ignorància. És una cosa que, com em va passar a mi abans d´ahir, et pot propiciar moments de felicitat; aquells moments en  que passes de la ignorància (i fins i tot de la fòbia) a la felicitat. Res de trascendent, mireu: jo em creia que les sigles  S P A  que ara tan es prodiguen en  bona part d´hotels, eren sigles derivades de mots anglosaxons i que servíen per encarir factures, presumir de serveis posats al dia o per donar una oportunitat més de fardar. Però, no! Ignorància supina per part meva. I fòbia sense fonament. M´ho va advertir la gran de les meves filles i em vaig adonar una vegada més de que les filles saben més que tu i estan amatents, com en el cas que gloso, a treure´t de la ígnorància. Resulta que  S P A  vol dir –en llatí! –  Salus Per Aquam  (salut per l´aigua), i això ja és una altra cosa. I vaig estar content de saber-ho. Penso que els capellans amics i parents que tinc i que com a tals capellans són persones que saben llatí ja la  dèuen  conèixer aquesta sigla beneita; i això em fa pensar que es perden l´ocasió de celebrar aquest coneixement avui que es diumenge i comença l´estiu. Verbu volent, scripta manent.

 

                                                                                                      martiolaya