La pel·lícula, distracció de diumenge a la tarda, tenia quatre estrelles  i comença amb una clara indicació de que l´acció transcorre a Pensilvàna l´any 1985; pel que es veu posteriorment, entre Filadelfia i una mena de reserva “amish” que li dona pintoresquisme i sobre tot, tendresa amorosa entre un  home i una dona que acaba com el rosari de l´aurora (trama delictiva a banda, els pre,judicis religiosos d´una gent aturada en  el temps en  tenen la culpa?). Però, res de crítica de cine. El tema de la glosa, avui, amb música de fons de ´petards i crits de mainada banyant-se a la piscina, és el pas del temps: es tracta d´una pel·lícla de l´any 2004 amb  l´esmentat avís de que l´acció transcorre el 1985, i sobta, perquè tampoc són tants anys! Precisament aquest any 1985 es feia al Teatre Romea la darrera representació (amb honors d´estrena, això sí) de l´obra de Josep Tremoleda “Planta cara!”, premiada i estrenada anys abans en el Teatre de La Faràndula, de Sabadell, amb el seu títol original “La mar m´ho ha dit: seré mariner”(1975). I l´any 1975  s´havia incendiat el teatre Romea.  I la Nuri i jo ja teníem les tres nenes ben crescudetes…¨Passa el temps; tant, que podria explicar que l´any 1945 va venir a vi.ure per un temps a Sant Cugat un falangista convers que té escrites unes casi-memòries que són per sucar-hi pa. Potser demà en faré una glosa, amb  avís previ de dates de naixement i mort. Que el temps passa, però la memòria històrica no.

 

                                                                                                                           martiolaya