Tradueixo del castellà: “…tenia que buscar un altre lloc i el vaig trobar a Sant Cugat del Vallès (Passeig de Valldoreix, 51) en una torreta pobre i divertida (…) La casa quedava tan a prop del tren que tremolava des dels fonaments a la teulada cada mitja hora (…) L´exterior tenia els seus tocs de fantasia: un safareix amb tanca de xiprers… unes palmaretes enanes, un taronger, un cirerer i una figuera en un hort de quatre pams… un  arbre de l´amor literalment preciós i roses de tota mena i colors”. I segueix la descripció acolorida i poètica d´una casa que el poeta i polític Dionisio Ridruejo va ocupar quan vivia a Sant Cugat (I945). En el seu llibre “Casi unas memorias” es parla de personatges d´aquella època i també de tots colors: Sagarra, Serrano Suñer, Ferran Soldevila, Torrente Ballester (el que va clamar a Salamanca a favor d´uns drets de conquista), Bergamin, Jordi Rubió… Ridruejo va evolucionar des del seu ideari falangista de primeríssim nivell a demòcrata, des de Cap de Serveis Nacionals de Propaganda (1937 –1938) a fundador l´any 1974 del partit “Unión Social Democracia Española”.Havia nascut al B urngo de Osma l any 1912 i va morir a Madrid el mes de juny de l´any 1975. Això és una glosa i la vull fugaç i espontània; potser per això miro les notes biogràfiques estrictes en diccionaris enciclopèdics poc donats a entrar en punts i senyals. El titllen de “poeta i político español” i fan relació de la seva obra. Hi ha camp per córrer i territori per explorar:“una casa amb un taronger, un cirerer i una figuera…”

 

                                                                                                                          martiolaya