La cultura d´elit, la  popular, la de minoríes, la cultura del vi, del menjar, de les pedres… La cultura que ningú no sap on ni com comença, on es troba, on s´acaba, si és de pagament o és gratis. Un fòrum de les cultures vacu i fatxenda es pot muntar amb una dotzena de rafals per a “fast food”,  una tarima per a “varietés” i fer pagar l´entrada . Per ser més precís, llegiu com ho motejava en un  article publicat en el “Diari de Sant Cugat”del dijous 23 de setembre de 2004: “…aquella cosa batejada com a Fòrum de les Cultures i més tard vestida amb els pantalons texans i la samarreta suada del fòrum a seques: plaça, soc, carrer o mercat”. Sense pèls a la llengua. Com passa el temps! Ara, tot això em va venir a la memòria  (sensu contrari, i perdoneu´la meva afecció al llatí)  en entrar en un cau de cultura que tenim a Sant Cugat i que ja el seu nom encandila:“Terra dolça”. I diré cultura  d´estar per casa,  -o de casa, per no semblar pejoratiu-  perquè` és la de casa, feta, pensada i treballada a casa, i oferta amb il·lusió a casa, compartint unes copes de xampany fresquet i presentant un  llibre per a nois i noies que es titula “ELS PETITS BALLADORS – El ball del Vano i el ram”), escrit per Rogeli Pedró i il·lustrat per Marta Balaguer. L´edició del llibre és una iniciativa de Profeslo (Promotora de festes locals). Autors i editors van  intervenir en  la presentació i fins i tot van  pujar a l´estrada petits dansaires espontanis que ballaven entre les cames dels seus pares la dansa intuïda dels petits balladors. La sala era plena de gom a gom. Tot d´una miraves al teu entorn i et trobaves la cultura.

 

                                                                                                                           martiolaya