Avui, diada de Sant Pere, acaba la festa major a Sant Cugat,  a gran nombre de poblacions de la costa, a algunes d´interiors (Reus,  un llogarret de Manresa i fins i tot aquell ´poblet pirenenc a la falda de la Tossa, Alp). A Sant Cugat havia començat divendres en caure la tarda, amb el pregó llegit per l´escriptor santcugatenc Carles Casajuana, guanyador del Premi Ramon  Llull 2009 de les Lletres Catalanes. Potser si que, havent-ne parlat ahir, avui hauria de canviar de glosa; però observo el mateix fenòmen que en les dites  “Festes de la Mercè” Festa Ma,jor de Barcelona, on cada vegada es deixa més de banda la “Mare de Déu” malgrat que quan va convenir als manaies  li van prendre el prilvilegi a la patrona “tradicional”, Santa Eulàlia, coneguda ara entre els amics i promotors de festes cilutadanes com “la Laia”. Amb tot, tampoc vull reblar el clau en allò de que les festes tradicionals que venen d´enllà dels segles, provenen de festes profanes: la sembra, les collites, el segar i el moldre, la verema, els solsticis en general…I el fenòmen, comprovat en  el diari setmanal de Sant Cuga és que en portada i lletres grosses, en  un  reportatge a fons de dues pàgines, en sengles columnes d´opinió (tres!) i en cinc pàgines d´Agenda, en prou feines si surt quatre o cinc vegades el nom  del sant patró. (Per cert, quan pengi aquesta glosa estaran començant les “Albades de Sant Pere”, segons que s´anuncia. Pensem-hi quan, la sequera que vé, post festum pestum ,invoquem Sant Pere perquè faci ploure. Ens dirà que “nonis”).

 

                                                                                                                           martiolaya