Ara s´han recollit a bastament comentaris sobre l´obra del Porcel (.q.e.p.d.), fins i tot opinions d´ell mateix, dels seus anys de brega fecunda, contundent i perdurable. Una cosa que s´ha recordat és que les seves columnes a la premsa eren ell mateix, per la manera d´escriure-les i per la subjectivitat no gens amagada dels seus criteris. Ell mateix deia que escrivia les seves columnes pensant en el públc i no en l´enveja que podíen provocar entre d´altres autors o columnistes.  Si ho aconseguia o no, seríen figues d´un  altra paner; i avui no toquen. En un estil una mica Porcel, amb respecte, però subjectivant la glosa (que  sovint entra en el camp dels records personsals i fa pocs dies vaig explicar el per què), algú em va prenguntar l´áltra dia si feia temps que no havia vist el President Pujol. Doncs, en honor a la veritat, vaig haver de contestar que no; justament el dia 18 de ,juliol de l´any passat, el President ens va rebre a Barcelona i ens va dedicar trenta minuts d´amistosa conversa, parlant de les seves memòries, del moment polític, de Sant Cugat i fins i tot –memòria ´prodigiosa! – d´un familiar nostre i amic seu que feia anys que no veia i sabia que estava malalt…Erem -i hodic perquè no els podríeu trobar en cap novel.la meva – tres homes del carrer: l´amic santcugatenc de socarel que fou regidor bastants anys enrere, el meu germà addicte a la feina i a les seves conviccions i aquest  glosador de gloses que avui gosa glosar unes pàgines  viscudes que a algú poden semblar una ocasió propiciada per vanar-se del fet (Puys vanar-se-han de moltes dones, que  jamés han parlat amb ells . Metge, Somn i IV).

 

                                                                                                                           martiolaya