Avui, algú podria escriure als diaris quelcom semblant a “…qui arribi primer al coll de Tesaurus té el “tour”guanyat”. Es tractaria de suposar que és la primera vegada que un sent parlar d´aquesta muntanya; pero tothom, curat d´espants, pot pensar que per a fer un final d´etapa inèdit: més que arribar a Montjuic és millor eixamplar una mica i asfaltar ben asfaltat el camí de terra que de tota la vida, allà al Pirineu francès, arriba al coll.  I que per primera vegada hi arribi  la“serp multicolor”. Mai tants cotxes, bicicletes, motos i camions i tants milers d´aficionats embogits, hauríen arrasat tan de mala manera centenars d´hectàrees d´herbotes, floretes i cama-secs… Però no fem volar coloms, que la cosa verdadera és més senzilla i planera i  es pot  batejar amb  un mot que és al diccionari (no com el d´un coll que no trobareu en cap mapa. De fet, m´abgrada començar el dia amb l´entrebanc d´una paraula nova de la que, tan ganassot, encara ignorava  el signficat. Tesaurus vol dir: “Tresor. Llista alfabètica de paraules que s´utilitzen per a classificar la documentació”.Més aclaridora és la notícia de que, a Anglaterra, apareixerà aviat un tesaurus que relacionarà 800.000 accepcions de més de 600.000 paraules classificades. Ep! Això sona a cosa sèria! Se n´ha fet mai cap en català? Un Coromines retornat al món amb un equip de filòlegs informatitzats com cal, en deu o doze anys podríen endegar el nostre tesaurus? Seríem l´enveja del”tour” que ens envolta.

 

                                                                                                      martiolaya