Fa pocs dies, en vam parlar força del mestre Millet.  I aquests díes a Sant Cugat han canviat, per millorar-la, la ubicació del monument a Millet. Quan només tenia 17 anys, Lluís Millet i  Pagès, fill del Masnou, el que fou fundador, amb el Mestre Vives, de l´Orfeó Català (1891) va dirigir, en el transcurs d´un any (1883-84) la Coral santcugatenca La Lira (1882). Anoto els anys perquè m´adono que són coses certes, historiades, d´aquelles que hi pots pujar de peus. Perquè jo tenia uns dubtes: ¿com anava a assajar a Sant Cugat des del Masnou (el tren  encara trigaria anys en arribar al poble i calia –i cal!- fer transbord a Barcelpona?) El llibre sobre el 125 Aniversari de la coral ho aclareix: Millet vivia a Barcelona i sovint  hi havia algú que, disposant d´un dels primers cotxes que circulaven per Catalunya, transportava el mestre amunt i avall. O amb el cotxe de la llet. O  baixant a peu més d´una vegada… També s´explica la donació de la senyera (1899) per part del industrial tèxtil santcugatenc Esteve Camarasa, el que fou sogre de Josep M.Folch i Torres i avi matern del meu amic Ramon Folch. Tanmateix, en el llibre es recull que en una acta de Junta directiva “va sortir a la llum” (1932) que: “la ideologia de la senyera no era la pròpìa dels cantants, per çó tornà el desgavell…un nou perill amenaçava la caiguda per segona vegada de la Societat…” No trepìtgem ous; que es comença parlant del mestre Millet, el jove, i acabes parlant de dretes i d´esquerres, de burgesos barcelonins i potentats del vi sancugatencs, del cafè de dalt i el cafè de baix… I avui no en tinc pas ganes.

 

                                                                                                      martiolaya