Sovint, en el transcurs dels anys, hem  sentit parlar del petroli com de l´energia que mou el món. Fa un  parell de setmanes, a Sant Cugat, m´han explicat que una persona entesa va donar una conferència on, centrant-se només en el petroli, la seva problemàtica i les conseqüències que se´n deriven, posava l´or negre en  l´origen de les guerres i de les crisis que afecten la totalitat de la població mundial. I el cas és que diumenge passat, mentre jo parlava de festes majors amb  tradicions que es porten l´oli, els medis van  esbombar la notícia de que els pous de petroli de davant  la costa tarragonina, abocats pel que semblava a deixar de produïr en curt termini, ara tenen un  esdevenidor espectacular, sobre tot perquè posen en explotació dos pous més que només un parell d´anys enrere s´havíen considerat de rendibihtat despreciable. (Ja ho cantaven en una sarsuela, que les ciències avancen que és una barbaritat!). Pel que fa al petroli, gairebé sempre s´ha amagant l´ou de la veritat. I penso que un te el  dret, i fins  i tot l´obligació, de malfiar-se de les coses. Benvinguda la troballa, peró: s´ha esperat el moment idoni de cara a uns interessos tan  determinats com ocults? A mi m´hauria agradat poder donar la raó a aquell vell patriota i gran amic d´Estat Català, que amb tanta il·-lusió deia que algú sabia on hi havia petroli a Catalunya i que s´explotaria quan el país fos independent. Posats a haver de  combregar sempre amb  rodes de molí, prefereixo les hòsties visionàris de l´amic, tan  plenes d´esperança.

 

                                                                                                                          martiolaya.