A Arenys pinten bastos amb això d´autoritzar una manifestació falangista i negar el pa i la sal a una consulta pública democràtica i no vinculant. Curiosament, puc lligar la glosa amb unes pinzellades coetànies sobre un falangista que va viure a Sant Cugat (1945/46). Per començar, qualsevol diria que, després de molts anys de silenci, tornarem a veure camises blaves amb les fletxes i escoltarem el cant del ”cara al sol” fent rodolí antinatura amb”·partido obrero español”. Curiosament, el mes de juny proppassat vaig escriure un article d´opinió en  el Diari de Sant Cugat i parlava del falangista “evolucionat” Dionisio Ridruejo, un dels fundadors de la Falange.’en una època en  que ja havia blasmat públicament del règim i havia tingut un fort enfrontament amb el Dictador Franco confirmat en una llarga carta (7 juliol 1942). El tema donava tant de sí que em  vaig comprometre a senguir-ne parlant després de vacances. Ara he  enllestit el nou article sobre vida i anècdotes d´un  falangista que va entrar a Barcelona el 26 de gener de 1939 al costat del general Yagüe i va arribar a ser perseguit i empresonat, confinat a Ronda i després a Catalunya (Llavaneres, Sant Cugat…concretament al Passseig de Valldoreix número 5rl). D´una fotografia on es veu el Dionisio amb  alguns amics, es pot deduïr que fou feta “a la llotgeta”  ben   a prop de l´entrada del Monestir, el dia de Rams de l´any 1946. Per cert; falangistes de l´edat que indria ara Dionisio Ridruejo no en deuen quedar gaires. Amb el seu historial polític i  vàlua literària, cap.

martiolaya