economia cada vegada és més pragmàtica, més de caràcter particular i privat. Algú pot dir que la crisi ha tocat fons, cosa que confirmaria que hi ha caigut  i que Déu sap quan surarà. Els diners, ben guardats en caixa  forta i morts de fàstic en  el transcurs d´una anyada, tornen a fer la viu-viu i, comptats i recomptats es destinen, no tots, però sí alguns, a comprar “cosetes” a Borsa, bones i solvents, de les que estàven quietones al fons de les cotitzaciones. Es ompren  a preus de rebaixes títols del bò i millor que pujaran d´aquí a quatre díes o, si pinten bastos, d´aquí a quatre anys, que fan de bon esperar. Ara ja hi ha Bancs que tornen a rumbejar (s´apropen eleccions i cal pagar misses!) i els seus Concellers es tornaran a repartir sucoses retribucions amb més cura, això sí, de la “privacitat” de l´acte. I contribuiran a l´acabament de la crisi comprant “cosetes” a Borsa, cambiant el seu barquet per un altre d´eslora més llarga i sovintejant les visites al seu restaurant exclusiu que tormnarà a pujar preus per evitar barreges amb nouvinguts que es creuen rics perquè han cobrat una subvenció d´acomiadament… L´altra economia, aquella de la salut i feina, la més clara per tothom i entenedora com les garrotades a les costelles, és que no hi ha feina per tothom i la salut trontolla. Per dir-ho clar i català: com més  cars siguin els “menús gastronòms exclusius” (beguda a banda) i més econòmics els de 9,10 eurus (cafè i IVA inclòs), més clar queda que, amb la crisi, els rics són més rics i els pobres més pobres Aneu a saber si  no era això del que es tractava!

martiolaya