Si és quan dorms que hi veus més clar, deu ser cosa de poetes, i     potser només del Foix, que deuria somiar bombons ben administrats i distribuïts de forma clara. Perquè jo no somío mai política, però quan estic despert, ni la somío ni l´entenc. Sempre que  escric alguna cosa sobre política o els polítics que la gestionen, penso que se´m veu el llautó i que algú em deu titllar de contracontrari, (segons definició que del terme feia el gran Rusiñol, del que sembla que els investigadors del TNC han descobert una obra que deu ser força original titulada           –agafeu-vos! – “L´auca del senyor Esteve”; però ja ho adverteixen: la posaran en escena bebent de la novel·la, no pas de l´obra teatral. En què es transformarà, vàlgam Déu val, “un pam de ruixa”? El que volia dir, i ara ho faré a corre-cuita, és que hi ha partits o aliances, com posem per cas CIU, que així  que un diu “convergència pensa…”, l´altra respon: “Unió no creu…” I ahir dèien els diaris que parlamentaris del PSC van fer a Brusel·les allò que no fan els seus col·legues a Madrid: no votar el que mana “·el partido obrero español”. I el Govern esquerrà de Catalunya, resulta que és  d´esquerres amb  colzes per a braços de diferents llargades que no hi ha manera d´equilibrar –els colzes- en plataformes que, essent de diferents alçàries, impossibiliten l´equilibri d´extremitats tan extremes. (No sé si m´explico!). Però, algún ideari els deu unir, oi? O potser només els lliga el propi benestar per davant del benestar del poble?

martiolaya